Immoble singular situat al centre de Valls, mescla modernisme amb elements de reminiscència medieval.
La pàgina de la Diputació de Tarragona diu que és un "Conjunt aïllat format per edifici-habitatge i fábrica. La casa és de planta baixa i tres pisos. La seva estructura és irregular. El cos central presenta totes les portes de la planta baixa modificades. En el primer pis hi ha tres balcons amb portes resseguides per motllures amb ornamentació floral modernista. A l'esquerra, i fent cantonada, hi ha un cos sobresortint de planta quadrada, que presenta una petita terrassa a l'alçada del primer pis. A la banda dreta s'aixeca una torre de base circular d'inspiració medieval amb coberta cònica de ceràmica verda.
El material de la construcció és maó arrebossat i pintat, amb petits detalls decoratius de ceràmica i maó" per continuar acceptant que l'immoble ha sigut objectiu dels vàndals: "Coneguda popularment com a «casa de les punxes», aquesta curiosa construcció ha sofert en els últims anys els atacs del vandalisme que l'han privada del seu aprest senyorial, malgrat que conserva les elegants torres i la xemeneia dels annexos industrials. Va ser construïda darrere de l'estació per motius pràctics de l'empresa Galimany, de productes insecticides, a la qual pertanyia.
L'edifici, que data de començaments de segle XX, és força singular i constitueix una distingida combinació d'elements historicistes (la torre quadrada amb merlets i la torre circular amb coronament cònic) i elements modernistes (les motllures de les finestres, la forja, la ceràmica vidriada i el coronament sinuós de l'edifici).Posteriorment la propietat va passar a mans d'una companyia belga, i s'hi fabriquen refractaris per al mercat internacional. Actualment tant la casa com la fàbrica estan abandonats i vandalitzats."
No estic segur si l'ajuntament de Valls, la diputació o qui n'hagi sigut el propietari durant els últims anys podrien haver fet més per aquesta casa tan singular. El que és un fet és que a Valls tenen un problema amb el patrimoni arquitectònic, només cal donar-se un tomb pel seu casc antic per entendre el que dic: edificis apuntalats, ensorrats, cases que en altre temps devien haver sigut propietat de persones significades en veritable risc de ruïna...
Veient l'estat actual d'abandonament de la casa de les punxes només ens resta esperar que caigui. Com tants d'altres edificis emblemàtics del nostre territori, immobles que desapareixeran per sempre, història de les nostres ciutats que s'haurà perdut del tot.
Imatges dels anys feliços, entre 1910-1920
Segona i tercera foto cedides molt amablement per l'Àgueda Galimany, descendent d'aquesta casa
I l'actualitat...
