La Casa Vallmanya - Alcarràs

La Casa Vallmanya -també coneguda com a Cal Macià-, a Alcarràs, és un immoble catalogat com a Bé d'Interès Local. Fa un temps es va fer tristament popular per l'estat en què es troba tot i els esforços de plataformes com "Salvem Cal Macià" que topen un cop i un altre amb la inexplicable inacció de totes les administracions que podrien -i haurien- de fer quelcom per evitar-ne la pèrdua.

En l'àmbit històric, es dona la important circumstància que aquesta casa havia sigut residència d'estiu del MHP Francesc Macià, i hi ha documentades una quinzena de reunions d'alt nivell amb personalitats de l'època entre aquestes quatre parets.

                    

                    

La grandesa d'un país també es mesura per la manera en com tracta el seu patrimoni.

I casos com aquest no parlen precisament bé de nosaltres ni com a país ni com a societat.

Recentment, però, -i en ple mes d'agost- el govern de la Generalitat ha rebutjat incloure la casa a la llista de Bens Culturals d'Interès Nacional. La petició de la plataforma ciutadana "Salvem Cal Macià" que ho va sol·licitar fa un any, ha sigut desestimada al·legant que, tot i el valor històric i arquitectònic de l'immoble, aquests no són suficients per a ser inclòs en el llistat nacional. Afegeix, a més, que amb l'actual catalogació com a Bé d'Interès Local la casa ja disposa d'un grau de protecció suficient i adequat.

Podeu jutjar vosaltres mateixos sobre aquestes afirmacions.

    

La notificació de la vergonya

Casa de les punxes o Torre Galimany - Valls

Immoble singular situat al centre de Valls, mescla modernisme amb elements de reminiscència medieval.

La pàgina de la Diputació de Tarragona diu que és un "Conjunt aïllat format per edifici-habitatge i fábrica. La casa és de planta baixa i tres pisos. La seva estructura és irregular. El cos central presenta totes les portes de la planta baixa modificades. En el primer pis hi ha tres balcons amb portes resseguides per motllures amb ornamentació floral modernista. A l'esquerra, i fent cantonada, hi ha un cos sobresortint de planta quadrada, que presenta una petita terrassa a l'alçada del primer pis. A la banda dreta s'aixeca una torre de base circular d'inspiració medieval amb coberta cònica de ceràmica verda.

El material de la construcció és maó arrebossat i pintat, amb petits detalls decoratius de ceràmica i maó" per continuar acceptant que l'immoble ha sigut objectiu dels vàndals: "Coneguda popularment com a «casa de les punxes», aquesta curiosa construcció ha sofert en els últims anys els atacs del vandalisme que l'han privada del seu aprest senyorial, malgrat que conserva les elegants torres i la xemeneia dels annexos industrials. Va ser construïda darrere de l'estació per motius pràctics de l'empresa Galimany, de productes insecticides, a la qual pertanyia.

L'edifici, que data de començaments de segle XX, és força singular i constitueix una distingida combinació d'elements historicistes (la torre quadrada amb merlets i la torre circular amb coronament cònic) i elements modernistes (les motllures de les finestres, la forja, la ceràmica vidriada i el coronament sinuós de l'edifici).Posteriorment la propietat va passar a mans d'una companyia belga, i s'hi fabriquen refractaris per al mercat internacional. Actualment tant la casa com la fàbrica estan abandonats i vandalitzats."

No estic segur si l'ajuntament de Valls, la diputació o qui n'hagi sigut el propietari durant els últims anys podrien haver fet més per aquesta casa tan singular. El que és un fet és que a Valls tenen un problema amb el patrimoni arquitectònic, només cal donar-se un tomb pel seu casc antic per entendre el que dic: edificis apuntalats, ensorrats, cases que en altre temps devien haver sigut propietat de persones significades en veritable risc de ruïna...

Veient l'estat actual d'abandonament de la casa de les punxes només ens resta esperar que caigui. Com tants d'altres edificis emblemàtics del nostre territori, immobles que desapareixeran per sempre, història de les nostres ciutats que s'haurà perdut del tot.

Imatges dels anys feliços, entre 1910-1920
Segona i tercera foto cedides molt amablement per l'Àgueda Galimany, descendent d'aquesta casa

I l'actualitat...