Antiga fàbrica de filats de llana de "Cardona Hermanos"

Us presento una de les fàbriques textils de la conca del Gaià, una de les que va pertànyer als germans Cardona Baldrich al Pont d'Armentera a la segona meitat del S. XIX.

En aquesta ocasió no podem considerar que l'edificació en sí estigui en perill però sí que és cert que de les moltes fàbriques que van poblar aquesta conca se'n conserven en bon estat ben poques i cap d'elles s'ha museitzat: queda l'estructura, s'han reaprofitat per a usar-les com a magatzems i fins on jo sé cap d'elles són visitables al public. Una llàstima, ja que si d'aquest patrimoni no se'n fa divulgació ni es permet que la població se'l pugui fer seu, acabarà en l'oblit.

Hi ha força informació sobre aquesta fàbrica i aquesta familia. Un dels llibres que més i millor en parla és el de l'Àngels Boada "La industria llanera al Pont d'Armentera 1877 i 1887", on no només aborda la pròpia activitat industrial del Pont en aquells anys si no que aporta gran quantitat d'informació sobre la vida personal dels Cardona Baldrich, informació que va poder rescatar d'una casa que estaven rehabilitant al Pont i que es va salvar quasi miraculosament instants abans que fos destruïda: correspondència, mostres de teixit, llibres de comptes... Un autèntic tresor documental que s'hauria perdut si no fos per l'Àngels.

Us deixo amb les imatges que vaig poder prendre l'abril del 2016 tant de la pròpia nau com de tot el que s'amaga sota terra: tots els passadissos, la canalització del salt d'aigua i les politxes amb les seves corretges.

 La fàbrica, en els seus anys d'esplendor, a la segona meitat del S. XIX

Diverses zones de la fàbrica

 Claus de pas i turbina

Detalls: bobines de fil de llana

 Detall: peça de llana penjant encara d'un ferro

Politxes i tub del salt d'aigua, intactes

Detall de la porta 

Detall d'endolls

Jaume Cardona Olivé (1862-1942), fill i nebot dels Cardona Baldrich
i besavi del qui escriu

Reproducció d'alguns dels documents que es van trobar de manera fortuïta, mostrats durant la presentació del llibre

Casa de les punxes o Torre Galimany - Valls

Immoble singular situat al centre de Valls, mescla modernisme amb elements de reminiscència medieval.

La pàgina de la Diputació de Tarragona diu que és un "Conjunt aïllat format per edifici-habitatge i fábrica. La casa és de planta baixa i tres pisos. La seva estructura és irregular. El cos central presenta totes les portes de la planta baixa modificades. En el primer pis hi ha tres balcons amb portes resseguides per motllures amb ornamentació floral modernista. A l'esquerra, i fent cantonada, hi ha un cos sobresortint de planta quadrada, que presenta una petita terrassa a l'alçada del primer pis. A la banda dreta s'aixeca una torre de base circular d'inspiració medieval amb coberta cònica de ceràmica verda.

El material de la construcció és maó arrebossat i pintat, amb petits detalls decoratius de ceràmica i maó" per continuar acceptant que l'immoble ha sigut objectiu dels vàndals: "Coneguda popularment com a «casa de les punxes», aquesta curiosa construcció ha sofert en els últims anys els atacs del vandalisme que l'han privada del seu aprest senyorial, malgrat que conserva les elegants torres i la xemeneia dels annexos industrials. Va ser construïda darrere de l'estació per motius pràctics de l'empresa Galimany, de productes insecticides, a la qual pertanyia.

L'edifici, que data de començaments de segle XX, és força singular i constitueix una distingida combinació d'elements historicistes (la torre quadrada amb merlets i la torre circular amb coronament cònic) i elements modernistes (les motllures de les finestres, la forja, la ceràmica vidriada i el coronament sinuós de l'edifici).Posteriorment la propietat va passar a mans d'una companyia belga, i s'hi fabriquen refractaris per al mercat internacional. Actualment tant la casa com la fàbrica estan abandonats i vandalitzats."

No estic segur si l'ajuntament de Valls, la diputació o qui n'hagi sigut el propietari durant els últims anys podrien haver fet més per aquesta casa tan singular. El que és un fet és que a Valls tenen un problema amb el patrimoni arquitectònic, només cal donar-se un tomb pel seu casc antic per entendre el que dic: edificis apuntalats, ensorrats, cases que en altre temps devien haver sigut propietat de persones significades en veritable risc de ruïna...

Veient l'estat actual d'abandonament de la casa de les punxes només ens resta esperar que caigui. Com tants d'altres edificis emblemàtics del nostre territori, immobles que desapareixeran per sempre, història de les nostres ciutats que s'haurà perdut del tot.

Imatges dels anys feliços, entre 1910-1920
Segona i tercera foto cedides molt amablement per l'Àgueda Galimany, descendent d'aquesta casa

I l'actualitat...

Mas d'en Perdiu - Botarell

Construït el 1910, aquest imponent mas fou obra de l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí. (Vegis Viquipèdia - Joan Rubió i Bellver)

Diu la Viquipèdia que el Mas d'en Perdiu és "un mas considerat monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Botarell (Baix Camp)"

Em pregunto què implica que un immoble es consideri protegit. 

Crec que seria una bona pregunta per fer-li al consistori de Botarell. 

Desgraciadament, però, Botarell no és l'únic consistori del Camp de Tarragona que mostra una sensibilitat com a mínim peculiar envers la conservació de béns immobles de cert interès. Ben al contrari, no sabria dir-ne ni un de sol que en sigui l'excepció. 

Protegit. No paro de donar-li voltes a què deuen voler dir. 

Aquest és el concepte de protecció?

Diu també la Viquipèdia que destaquen "els treballs de serralleria de les baranes dels balcons i de les reixes i els d'ornamentació interior, pintures florals, el llum telescòpic giratori, i un escalfapanxes realitzat en ceràmica vidriada, de la millor època."

Jutgeu vosaltres mateixos.